Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dissabte, 5 de novembre del 2011

L’Auca dels Rellotges de Sol


“Ja tenim una auca dels Rellotges de Sol” 

De mans d’en Ramon Cuéllar i Sorribes de www.rodolins.cat i d’en Joan Vilamala i Terricabras de www.auques.cat ha sorgit l’idea i el text d’aquesta auca dedicada als Rellotges de Sol. 



Amb 24 rodolins descriuen de manera amable i planera alguns aspectes d’aquest ric patrimoni. Les imatges les coneixem prou be, donat que provenen de l’ampli fons documentat de la Societat Catalana de Gnomònica amb mes de 4000 rellotges inventariats d’arreu dels Països Catalans. Només hem seleccionat 24 imatges que s’ajusten mes als versos i que mostren aquesta riquesa gnomònica. 


Però que son les auques? 
Segons Enciclopèdia Catalana diu ... i transcric: 

Auca 

[art] Conjunt de petites estampes acompanyades cadascuna d’una llegenda, disposades generalment en un full de paper, que es refereixen als diferents episodis d’una biografia, d’una història, etc. 

La forma tradicional de l'auca, de molta difusió durant el s XIX, fou la d'un full imprès de format gran foli amb quaranta-vuit vinyetes. Els seus precedents es troben en un joc d'atzar del s XVII amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o un pergamí. Entre les figures hi havia una oca (auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes), representació que fa pensar en el joc del mateix nom. Si jutgem per algunes de les figures que hi eren representades (sol, lluna, estrella, signes del zodíac) podria tenir, com el joc de l'oca i altres jocs similars, un origen augural o endevinatori. Aquest joc fou prohibit repetidament durant els ss XVII i XVIII. Vers la segona meitat del s XVII les auques s'estamparen sobre paper, amb boixos gravats. El full més vell conegut és del tipus sol i lluna en cercles, però encasellats; fou fet a Moià cap al 1670 per Pere Abadal. Durant el s XVIII, a causa sens dubte de la persecució del joc, no hi ha exemplars datables. Tanmateix, l'auca s'anà reproduint en vinyetes quadrades i anaren variant les figures. Paral·lelament aparegué l'auca d'arts i oficis (amb figures similars a les de les rajoles). Les auques d'aquests dos tipus són les denominades arcaiques. A la darreria d'aquell segle n'hi hagué d'altres temes (zoològics, jocs d'infantesa, dels baladrers, festes de l'any, soldats, processons, el món al revés, etc), considerades com a primitives. Les imatges comencen a portar un número d'ordre o un nom, aquest en català generalment. De la guerra del Francès n'hi ha una de bilingüe titulada Baladrers de França. En el transcurs del s XIX el temari s'enriquí (espectacles, faules moralitzants, històries, biografies, obres teatrals, etc); els grans les llegien i comentaven i els infants hi jugaven. S'estilava que portessin una ratlla de prosa explicativa que aviat es convertí en dos versos rimats "de rodolí" i després en tercetes. L'auca esdevingué aleshores un negoci editorial; ... / ... Vers el traspàs del segle la producció d'auques decaigué; esdevingué poc original i sovint eren reproduïdes auques arcaiques i primitives. ... / .... L'auca s'havia també expandit per Castella amb el nom d'aleluya (derivat del de les estampetes que en les processons i el dissabte de glòria es repartien en moltes poblacions castellanes). A mitjan s XIX Josep M& Marés la portà a Madrid, on en circularen de dibuixades per Tomàs Padró i d'altres artistes catalans; igualment l'auca estigué en voga a la cort. L'auca ha sobreviscut incidentalment fins a l'època actual, generalment com a full de circumstàncies; algunes d'elles, tanmateix, han estat importants per llur valor artístic, llur difusió, etc, com l'Auca del noi català, antifeixista i humà (1937), llarga historieta per a l'ús escolar dibuixada per Josep Obiols, l'Auca de les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), o l'Auca d'en Pompeu Fabra (1969), feta per concurs entre els escolars dels Països Catalans. A diferència dels còmics amb els quals ha estat comparada, el tema de l'auca té principi i fi en el mateix full.  




No deixeu passar l’oportunitat de visita les seves pagines web www.rodolins.cat i  www.auques.cat on trobareu tot un mon per descobrir. 

I si us agrada no us oblideu de signar en el llibre d’or http://www.rodolins.cat/pages/llibre.html, som molts els que ja ho em fet!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada