La descoberta de nous rellotges sempre ens omple de
satisfacció i mes si es tracte d’uns rellotges tan poc coneguts com son els
canònic.
L’estiu passat, aprofitant que estàvem a
Sant Llorenç de Montgai, comarca de la Noguera , varem fer l’excursió fins a l’ermita de la Mare de Deu del Castell de
Llorenç, de castell no en varem veure pràcticament res donat que la
fortificació esta en molt mal estat, sobre un penya-segat que sobresurt de la
serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre en direcció
oest al poble. De rellotges teníem indicis que podia haver-hi algun
per les característiques que mostrava l’ermita romànica del s.XII, però no teníem
la certesa i ho havíem de verificar.
Els rellotges que varem trobar son del
catalogats com a canònic o de missa, rellotges que no mesuraven les hores com
ara les coneixem, sinó que mes aviat marcaven moments rellevants per a
realitzar alguna activitat religiosa. Son fet de manera empírica, sense cap
mena de càlcul previ per la seva senzillesa i traçats pels mateixos que els
havien de llegir, monjos, ermitans, etc. Encarats generalment al migdia, amb el
gnòmon perpendicular i amb la indicació generalment de la hora Tèrcia, la Sexta i la Nona, segons
indica la regla de Sant Benet.
El primer dels rellotges que varem trobar,
gracies a que esta situat a una alçada mitjana, es un rellotge canònic gravat
sobre un carreu, amb les tres línies ben marcades i es molt probable que la
resta de marques horàries hagin estat fetes posteriorment a l’execució del
rellotge amb la finalitat de donar-li l’aparença d’un rellotge vertical. No
conserva el gnòmon i el seu orifici, entre la junta de dos carreus i amb uns
ferros rovellats, apareix en la part superior del cercle que el delimita.
La troballa cal dir que la va fer l’ull
expert d’en Pol.
El segon rellotge, el trobem ja a certa
alçada, apareix gravat sobre un carreu que forma part de la cadena cantonera,
mostra clarament les tres marques de les hores canòniques clàssiques, son radials
respecte l’orifici del gnòmon en el centre del carreu i del cercle que el
delimita, no conserva el gnòmon i també s’aprecien unes les puntes de ferro a
mode de gnòmon.
No
han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella
de la Mare de
Déu del castell de Llorenç; no es pot descartar, però, que aquesta església
hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de
Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona. Així consta
per primera vegada l’any 1151, en la butlla que el papa Eugeni III adreçà a
Santa Maria de Solsona confirmant-li les seves possessions. Aquesta subjecció es
recull també en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 i en
una relació d’esglésies de Solsona del final del segle XIII. El capellà de
Llorenç és esmentat, així mateix, en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391.
L'actual
església parroquial de Llorenç, dedicada a Sant Llorenç, es troba dins el
poble, a la riba dreta del Segre. Desconeixem si les notícies històriques sobre
l'església de Llorenç fan referència a aquest temple, en l'actualitat d'estil
barroc, segurament el successor d'un de més antic.
Es
tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular molt allargada, capçada
a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó al
tram de llevant, i lleugerament apuntada fins al mur de ponent. La volta és
reforçada per dos arcs torals que descansen sobre pilastres i que divideixen el
tram de la nau en dos espais idèntics. L'arrencada de la volta és definida per
una motllura trapezoïdal bisellada que a les pilastres és doble, a manera
d'àbac.
La
nau és dividida en dos parts, separades per dos graons que formen l'accés al
presbiteri, definit, en aquest edifici, per la zona de l'absis més un tram de
la nau on s'han obert dues capelles, la septentrional, contemporània a la
construcció romànica amb arc de mig punt adovellat, i la meridional, més
tardana, amb arc apuntat també adovellat que ocupa tota l'amplada d'aquest
espai.
La
porta d'accés s'obre al mur de ponent, desplaçada de l'eix central cap al sud i
resolta amb arc de mig punt adovellat. De les tres finestres conservades, dues
són de doble esqueixada: una a l'absis amb arc de mig punt adovellat, una altra
al mur sud amb arc de mig punt tallat en una pedra rectangular, i una tercera
finestra, situada en el mur de ponent, lleugerament desplaçada de l'eix
central, geminada amb una columna amb base, fust octogonal i capitell
esculturat, que sembla haver estat re aprofitada d'una altra construcció. És
d'esqueixada recta amb arc de mig punt adovellat amb motllura complexa a
l'aresta, formada per una combinació de dos bossells i un cavet, que es
reprodueix als muntants.
Tot
el perímetre exterior del temple presenta cornisa superior motllurada, amb
combinació de bossell i cavet, que a la façana principal marca de manera
irregular la coberta de dues aigües.
A la
coberta de la cara meridional hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura
amb arcs de mig punt i teulada plana.
L'església
de Santa Maria del castell de Llorenç s'adiu perfectament a les solucions
arquitectòniques del final del segle XII i la primera meitat del XIII, amb
reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional
i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal
Text extret de www. caminsdemuntanya.
com
1- Iniciem el camí a peu des de l'estació de tren de Sant Llorenç de Montgai, des d’on es divisa clarament el turó del castell davant nostre.
2- Seguirem uns metres per la carretera fins agafar la pista de terra que s'enfila a la dreta just fins on hi ha el parc arqueològic de la Roca dels Bous i que abandonarem per agafar un sender a l'esquerra que s'enfila en direcció a l'ermita.
3- Als 15 minuts arribem a una cruïlla senyalitzada. El camí de l'esquerra va a Sant Cristòfol i el camí dels Picons. Nosaltres girarem a la dreta i poc després sortirem a la pista que hem abandonat al inici de l'itinerari.
4- Seguirem la pista pocs metres a l'esquerra i la tornarem a deixar per agafar a la dreta un sender que s'enfila fins tornar a creuar la pista pocs metres per sota de l'ermita.
5- Després d'un parell de revolts de la pista arribem a l'ermita de
6- Des d'aquí podem pujar al castell, del qual queden només restes dels murs i d'una capella. Per arribar-hi, des de l'ermita seguirem traces de sender força costerut en el seu tram final.
L’ermita amb la mola del Castell de Llorenç al fons, el punt mes alt de la serra de Sant Cristòfol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada