Benvinguts a El Sol de l'Era.

Aquest bloc té com una de les seves principals raons de ser, la de mostrar aquells rellotges de sol que he anat realitzant per a amics al llarg del temps, tot oferint una descripció de la seva realització. També trobàrem textos i documents que ajudaran a entendre una mica mes els rellotges de sol.


dijous, 6 de desembre de 2012

ELS RELLOTGES DE SOL DE L’ERMITA DE LA MARE DE DEU DEL CASTELL DE LLORENÇ


La descoberta de nous rellotges sempre ens omple de satisfacció i mes si es tracte d’uns rellotges tan poc coneguts com son els canònic.
L’estiu passat, aprofitant que estàvem a Sant Llorenç de Montgai, comarca de la Noguera, varem fer l’excursió fins a l’ermita de la Mare de Deu del Castell de Llorenç, de castell no en varem veure pràcticament res donat que la fortificació esta en molt mal estat, sobre un penya-segat que sobresurt de la serra de Sant Cristòfol, la qual s’aixeca immediatament per sobre en direcció oest al poble. De rellotges teníem indicis que podia haver-hi algun per les característiques que mostrava l’ermita romànica del s.XII, però no teníem la certesa i ho havíem de verificar.


Els rellotges que varem trobar son del catalogats com a canònic o de missa, rellotges que no mesuraven les hores com ara les coneixem, sinó que mes aviat marcaven moments rellevants per a realitzar alguna activitat religiosa. Son fet de manera empírica, sense cap mena de càlcul previ per la seva senzillesa i traçats pels mateixos que els havien de llegir, monjos, ermitans, etc. Encarats generalment al migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb la indicació generalment de la hora Tèrcia, la Sexta i la Nona, segons indica la regla de Sant Benet.




El primer dels rellotges que varem trobar, gracies a que esta situat a una alçada mitjana, es un rellotge canònic gravat sobre un carreu, amb les tres línies ben marcades i es molt probable que la resta de marques horàries hagin estat fetes posteriorment a l’execució del rellotge amb la finalitat de donar-li l’aparença d’un rellotge vertical. No conserva el gnòmon i el seu orifici, entre la junta de dos carreus i amb uns ferros rovellats, apareix en la part superior del cercle que el delimita.
La troballa cal dir que la va fer l’ull expert d’en Pol.



El segon rellotge, el trobem ja a certa alçada, apareix gravat sobre un carreu que forma part de la cadena cantonera, mostra clarament les tres marques de les hores canòniques clàssiques, son radials respecte l’orifici del gnòmon en el centre del carreu i del cercle que el delimita, no conserva el gnòmon i també s’aprecien unes les puntes de ferro a mode de gnòmon.




No han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no es pot descartar, però, que aquesta esglé­sia hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona. Així consta per primera vegada l’any 1151, en la butlla que el papa Eugeni III adreçà a Santa Maria de Solsona confirmant-li les seves possessions. Aquesta subjecció es recull també en l’acta de consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 i en una relació d’esglésies de Solsona del final del segle XIII. El capellà de Llorenç és esmentat, així mateix, en la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391.
L'actual església parroquial de Llorenç, dedicada a Sant Llorenç, es troba dins el poble, a la riba dreta del Segre. Desconeixem si les notícies històriques sobre l'església de Llorenç fan referència a aquest temple, en l'actualitat d'estil barroc, segurament el successor d'un de més antic.
Es tracta d'un temple d'una sola nau de planta rectangular molt allargada, capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb volta de canó al tram de llevant, i lleugerament apuntada fins al mur de ponent. La volta és reforçada per dos arcs torals que descansen sobre pilastres i que divideixen el tram de la nau en dos espais idèntics. L'arrencada de la volta és definida per una motllura trapezoïdal bisellada que a les pilastres és doble, a manera d'àbac.
La nau és dividida en dos parts, separades per dos graons que formen l'accés al presbiteri, definit, en aquest edifici, per la zona de l'absis més un tram de la nau on s'han obert dues capelles, la septentrional, contemporània a la construcció romànica amb arc de mig punt adovellat, i la meridional, més tardana, amb arc apuntat també adovellat que ocupa tota l'amplada d'aquest espai.
La porta d'accés s'obre al mur de ponent, desplaçada de l'eix central cap al sud i resolta amb arc de mig punt adovellat. De les tres finestres conservades, dues són de doble esqueixada: una a l'absis amb arc de mig punt adovellat, una altra al mur sud amb arc de mig punt tallat en una pedra rectangular, i una tercera fi­nestra, situada en el mur de ponent, lleugerament desplaçada de l'eix central, geminada amb una columna amb base, fust octogo­nal i capitell esculturat, que sembla haver estat re aprofitada d'una altra construcció. És d'esqueixada recta amb arc de mig punt adovellat amb motllura complexa a l'aresta, formada per una combinació de dos bossells i un cavet, que es reprodueix als muntants.
Tot el perímetre exterior del temple presenta cornisa superior motllurada, amb combinació de bossell i cavet, que a la façana principal marca de manera irregular la coberta de dues aigües.
A la coberta de la cara meridional hi ha un campanar d'espadanya de doble obertura amb arcs de mig punt i teulada plana.
L'església de Santa Maria del castell de Llorenç s'adiu perfectament a les solucions arquitectòniques del final del segle XII i la primera meitat del XIII, amb reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal
                                                           Text extret de www. caminsdemuntanya. com

COM ARRIBAR-HI.
1- Iniciem el camí  a peu des de l'estació de tren de Sant Llorenç de Montgai, des d’on es divisa clarament el turó del castell davant nostre.
2- Seguirem uns metres per la carretera fins agafar la pista de terra que s'enfila a la dreta just fins on hi ha el parc arqueològic de la Roca dels Bous i que abandonarem  per agafar un sender a l'esquerra que s'enfila en direcció a l'ermita.
3- Als 15 minuts arribem a una cruïlla senyalitzada. El camí de l'esquerra va a Sant Cristòfol i el camí dels Picons. Nosaltres girarem a la dreta i poc després sortirem a la pista que hem abandonat al inici de l'itinerari.
4- Seguirem la pista pocs metres a l'esquerra i la tornarem a deixar per agafar a la dreta un sender que s'enfila fins tornar a creuar la pista pocs metres per sota de l'ermita.
5- Després d'un parell de revolts de la pista arribem a l'ermita de la Mare de Déu del castell (40min).
6- Des d'aquí podem pujar al castell, del qual queden només restes dels murs i d'una capella. Per arribar-hi, des de l'ermita seguirem traces de sender força costerut en el seu tram final.







L’ermita amb la mola del Castell de Llorenç al fons, el punt mes alt de la serra de Sant Cristòfol.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada